ELS INICIS (EL BRESSOL DE TOT PLEGAT)
Des de ben petit; a l’escola, sempre se’m donava millor la lectura, l’escriptura i el dibuix que no pas les matemàtiques i la història. Igual sense no adonar-me ja es despertava en mi aquesta desconfiança vers els relats històrics que, inevitablement, sempre els escriuen els vencedors. No sé… sense no deixar de respectar-la, les qüestions més, diguem-ne artístiques, m’eren més agradables.
Ironies de la vida, sempre vaig treballar en el món de la indústria. En el món metal·lúrgic i en el de la transformació dels plàstics, que també té la seva vessant mecànica, per a ser exacte. En aquest món, si més no, si en alguna cosa no et pots desenvolupar gaire, és en la part artística precisament; a no ser que s’entri en l’apartat del disseny de producte, que no sempre té gaire cabuda en certs tipus de fabricacions industrials.
Bé, tots aquests condiments, ben barrejats, foren els que m’induïren, en un moment donat, a muntar escultures conceptuals que, amb els escrits complementaris, vaig començar a fer les obres anomenades “Volumètriques” abans ja referenciades.
